"Dels sants de gener, Sant Antoni és el primer"

El document del mes de gener de 2017




Dades arxivístiques del document


CAT AMLLN Col·lecció d’Imatges Digitals, Col·lecció Joaquim Macau Calsina (AID CJMC); benedicció dels animals per la festa de Sant Antoni, en aquest cas la benedicció es va realitzar el 23 d'agost de 1941 fent-la coincidir amb la festa de Sant Antoni de Gerace, ca 1941. Autor: desconegut. 


Història arxivística

La col·lecció d’imatges digitals es va crear l’any 2013 amb motiu de l’organització de l’exposició Llançà 1885-1975: Una mirada al passat; i es va ampliar amb motiu de la confecció del llibre amb el mateix nom que l’exposició. La col·lecció està formada per fotografies de fons i col·leccions propietat de les famílies de Llançà que varen col·laborar en l’edició de l’exposició i el llibre publicat a l’any 2015.


Contingut

La imatge capta el moment posterior a una benedicció dels animals on alguns dels participants i els seus animals – mules, matxos, cabra , gos - posen a baix de les escales de l’església de Sant Vicenç de Llançà. Quan els cavalls, els matxos, les mules i els ases eren animals indispensables per a les feines del camp o el transport de persones i mercaderies, la festa de Sant Antoni se celebrava amb gran solemnitat arreu de Catalunya. 
L'acte central de la diada era la benedicció dels animals. Era creença comuna que així restaven protegits de malalties i caigudes durant tot l'any. En aquesta diada, pagesos o traginers raspallaven els seus animals i preparaven els guarniments per tal de portar-los a beneir, ben nets i engalanats, amb els seus millors arreus. La benedicció a Llançà es solia fer i es continua fent, per norma general, al davant de l'església.
Així celebraven la festa uns i altres, és a dir, homes i bèsties, doncs si els primers vestien les seves millors robes, els segons eren presentats, en aquest dia, ben empolainats amb guarniments luxosos i brillants, coronada la testa amb plomalls de virolats colors, i tot el dia era festiu per uns i altres, perquè si els uns gaudien a la taula d’un suculent dinar, els altres trobaven a la menjadors de l’estable un pinso extraordinari completat amb els panets beneïts de pasta.


Context

El dia 17 de gener se celebra arreu de Catalunya la festa de Sant Antoni Abat, conegut popularment com Sant Antoni dels rucs o del porquet, per tal de diferenciar-lo del sant Antoni que se celebra al juny. Sant Antoni Abat és considerat patró dels animals domèstics i, sobretot, dels ases, cavalls i mules, és a dir, dels animals de treball, així com dels de companyia.
Sant Antoni Abat, és la gran festa major d’hivern. Com succeeix amb la festivitat de la Mare de Déu d’agost, a l’estiu, aquesta és una data que concentra un gran nombre de celebracions locals, en poblacions que tenen el sant ermita com a patró.
Sant Antoni fou un dels primers “pares del desert” : es va fer anacoreta a la regió de la Tebaida però no aconseguí la solitud anhelada, sempre temptat per dimonis. Una tradició diu que va venir a Barcelona, reclamat pel governador perquè li guarís la muller i els fills, posseïts pel diable. Se li acostà una truja perquè guarís el seu porquet i així ho féu: d’aquí que el porquet, agraït, no va deixar-lo mai; va enterrar el sant que en morir i va pujar al cel amb ell quan Déu el va cridar. Per això la imatgeria catalana representa sempre sant Antoni amb el porquet totèmic, al costat, antiga representació cèltica de l’esperit del gra.
A la Catalunya Nova, sant Antoni havia estat la gran festa dels pagesos, en el món rural. A les ciutats, el tenien com a patró aquells oficis que utilitzaven animals de càrrega. A les comarques pirinenques, era invocat també com a protector dels ramats.
La festa de Sant Antoni constitueix amb un seguit de celebracions que s'escauen a la segona quinzena de gener, l'anomenada setmana dels barbuts, de la que formen part també les festes de Sant Pau ermità, el 15 o Sant Vicenç màrtir, el 22. La raó d'aquesta denominació es troba en la iconografia d'aquests sants, representats sempre amb barba.


Més informació relacionada 
  • Àngel Rodríguez Vilagran , Festes i tradicions del calendari litúrgic (Quaderns de la Revista de Girona, 171), Girona, Diputació de Girona / Obra social “La Caixa”, 2014
  • Llançà 1885-1975 :Una mirada al passat, Girona, Ajuntament de Llançà / Arxiu Municipal de Llançà, Llançà, 2015
  • Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya, Vol. 5 : El calendari festiu, Edicions Encilopèdia Catalana

Comentaris