El fotògraf Unal a l'Arxiu de Peralada

   El document del mes de setembre de 2017

  EL FOTÒGRAF UNAL A L’ARXIU DE PERALADA

Dades arxivístiques del document:

BAPP, Fons dels Comtes de Peralada. Secció G, R. 654-657.

Autor: UNAL ALA, Amis (17.01.1842-18.02.1913)

Tècnica: Albúmina, sobre cartolina.

Data: c. 1882

Mides: 20 x 26 cm.

Història arxivística:

Amis Unal i D. Tomàs de Rocabertí, comte de Peralada:

Enguany amb l’exposició dedicada a l’arxiu fotogràfic de Palaci ha quedat constatada la relació del fotògraf Unal amb D. Tomàs.

Per una part, l’Unal va sol·licitar retratar el laboratori fotogràfic de Palaci. Petició a la qual el comte va accedir.

Per altra, descobrim l’Album de Gerona, exemplar únic conegut, que consta de 12 albúmines de diferents indrets de la capital. Reportatge al qual podem sumar el del “Pont d’Esponellà” (aquest consta de 4 imatges de diferents mides en les quals, a la cartolina hi consta en tampó, en tinta vermella, “Unal fotógrafo”).

Ben segur que ambdós reculls fotogràfics són obsequi del propi Unal a D.Tomàs de Rocabertí i des del s. XIX formen part de l’Arxiu de Palaci.

Context històric:

El Pont d’Esponellà havia estat un important nexe d’unió entre les comarques de l’Alt Empordà i el Pla de l’Estany durant l’Edat Moderna. Va esdevenir fonamental pel desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia, facilitant l’assistència als mercats d’ambdues capitals de comarca i el pas de mercaderies.

La construcció del Pont d’Esponellà es deu a Margarida de Corbera, vídua de Bernat de Corbera, senyor d’Esponellà, i va tenir lloc l’any 1442. El pont va resoldre l’escull que representava el riu Fluvià i, durant els segles XVI, XVII i XVIII, va esdevenir el protagonista de la millora econòmica i de comunicacions entre les dues comarques.

Però la seva funció es va interrompre a finals del s. XVIII, amb motiu de la Guerra Gran. El pont d’Esponellà va ser inutilitzat en fer explotar l’arcada principal l’any 1794, amb la intenció d’impedir el pas de les tropes de l’exèrcit francès pel riu Fluvià. En aquell moment el pont disposava de 6 arcs, tenia una longitud de 156 m, l’alçada era de 17 m i l’amplada de 4,60 m.

Va romandre 110 anys impassible al pas de les aigües i sense cap ús. En aquest període, diferents pobles de les comarques veïnes havien esmerçat esforços en la seva reconstrucció però tot fou debades. Possiblement foren una sèrie d’articles de Pere Ordis, publicats l’any 1881 al rotatiu figuerenc El Ampurdán, els quals sumats als de Joaquim Botet, incidiren en què el projecte de la reconstrucció reeixís.

Tot i amb això, van passar uns anys abans aconseguir posar en marxa la maquinària administrativa. Finalment, la Diputació va costejar les despeses del nou pont. Les obres del pont de la carretera de “Can Cistella” a Banyoles o de la carretera també coneguda com de Banyoles a Figueres, s’iniciaren l’any 1900.

El projecte va anar a càrrec de l’enginyer de la Diputació sr. Vicente Mariño i la direcció i execució a càrrec de Federico Moreno.

El dia 9 de juny de 1904 arribava el tram metàl·lic del pont construït per la societat “La Maquinista marítima y terrestre”. Les obres van suposar un cost de 38.891,93 pessetes, i la part metàl·lica, amb gairebé 40 m de longitud, 74.899,82 pessetes. A partir d’aquell moment el pont tindria 183 m de llargada, 6 m d’amplada, la part central pràcticament tindria 19 m.

L’any 1992 els ajuntaments d’Esponellà i Crespià celebraren els 550 anys de la construcció del pont.

L’autor:

Els Unal és una nissaga de fotògrafs que va estar activa durant els segles XIX i XX a diferents punts de la geografia gironina i barcelonina. Amis Unal Ala s’havia establert a Figueres l’any 1864 i, dos anys més tard, ho va fer a Girona. A Figueres treballa a la galeria “Fotografía Española de Barcelona”, situada en el carrer d’Avinyonet i, a Girona, comparteix galeria amb el fotògraf Tomàs Marca. Avançada la dècada dels 70 es va establir pel seu compte.

Ben segur que el ressò de les reivindicacions relacionades amb el pont d’Esponellà arribaren a la ciutadania i el fotògraf Unal va aprofitar per convocar una sèrie de vilatans i fer unes instantànies d’aquest gegant, en aquells moments, inútil.

Bibliografia i documentació complementària:

ARM (Arxiu del Regne de Mallorca)-MT (Marquès de la Torre)-Peralada.

BOTET I SISÓ, Joaquim “El puente de Esponellá”. Revista de Gerona, VI (1882), p. 52-60.

CASTELLS i CALZADA, Narcís i PUIGDEVALL i DIUMÉ, Narcís. El Pont d’Esponellà, 1442-1992. Girona: Diputació, Ajuntament de Crespià, Ajuntament de’Esponellà, 1992.

CLAVAGUERA CANET, Josep “La nostra història: el pont d’Esponellà”. Butlletí informatiu del Pla de l’Estany, (2002), núm 37, p. 24-26.

MARTÍ BAIGET, Jep. Fotografia Unal. Girona: Ajuntament, Rigau Editors, 2015.

ORDIS Y BONAL, Pedro “El puente de Esponellá”. El Ampurdán, III (1881), núms. 69, 71 i 72.

PADROSA GORGOT, Inés. Text tríptic exposició “L’Arxiu fotogràfic de Palaci”, 2017-2018. http://www.museucastellperalada.com/es/exposiciones/exposicion-actual/

PADROSA GORGOT, Inés “Els àlbums fotogràfics”. Revista de Girona, (2017), núm 304, p. 94-95.