Programa de la Festa Major d'Estiu de Llançà de 1955

“PROGRAMA DE LA FESTA MAJOR D’ESTIU, ANY 1955”

Dades arxivístiques del document

CAT AMLLN Col·leccions gràfiques i cartogràfiques , Col·lecció de programes de festes ; programa de la festa major d’estiu, 1955, 8 pàgines, portada i contraportada.

Història arxivística

La col·lecció de gràfics i cartogràfics es va crear a partir de l’any 2003 amb la finalitat d’ordenar, organitzar i classificar tot un munt de documents impresos i cartogràfics de diferents anys i diferents tipologies que hi havia amuntegats al dipòsit de l’antic Arxiu Municipal. Posteriorment les col·leccions s’han anat ampliant amb ingressos i donacions de particulars. Per tipologia documental, les col·leccions es varen dividir en dues grans subseccions : la de col·leccions de gràfics i la de les col·leccions cartogràfiques. Dins de les col·leccions gràfiques hi trobem la de fullets, fulls volants, cartells, programes de festes, banderins, goigs, entre d’altres.

La col·lecció de programes de festes, recull els programes de la festa major d’estiu, de la Sant Vicenç, i la del Carme des de l’any 1928 fins a l’actualitat.

Contingut

El programa de la festa major d’estiu de l’any 1955, és un fullet de 8 pàgines i portada i contraportada, on les pàgines centrals s’han destinat a publicitar el programa i horaris de la festa major. A la resta del fullet s’intercalen escrits de diferents autors: “Llansá, pasado y presente” de Joan Subias Galter, “Els pescadors del Port de Llansá” de Josep Malats Gallés, “El descubrimiento de Llansá” V. Feliu Egido, “Puerto de Llansá” de Mario Cabré, “Carta abierta que remitida por unas simpáticas señoritas de la Residencia Mariano Alvarez de Castro, nos complecemos en publicar, agradeciéndosela efusivamente” , “Llansá” amb la publicitat d’establiments comercials i empreses de l’època de Llançà ( Hostal Grifeu, La Goleta, Pensión Miramar, Vinos Orosol, Vda . Margall y Mallol Hnos. fàbrica de gasosa) .

Especialment interessant és l’escrit de V. Feliu Egidio, que convida als lectors a “provocar el descubrimiento de este trozo de Costa Brava gerundense que va desde la Farella a Garbet”. Per aquell any , Llançà era pràcticament verge, encara mantenia la seva essència básica de poble de pescadors i pagesos; tot just a la dècada dels anys 50, començava un incipient moviment turístic que culminarà amb l’arribada del turisme de masses a la dècada dels anys 60. A partir d’aquesta darrera dècada ja s’arracona el model econòmic tradicional llançanenc basat en la vinya, l’olivera i la pesca; per deixar pas a un nou model basat quasi exclusivament en el turisme, i en menys percentatge amb la pesca.

La festa major és i era la festa anyal de una població. Se sol celebrar a l’estiu, perquè temps enrere s’esperava haver acabat les collites. Sovint coincideix amb la diada del sant patró o de la patrona, santa o Mare de Déu. La majoria de les festes majors se celebren de Sant Joan a Sant Miquel al setembre, és a dir del solstici d’estiu a l’equinocci de tardor. La majoria de festes majors es concentren en torn de la Mare de Déu d’agost – l’Assumpció- i de setembre – el Naixement de la Mare de Déu-, coneguda també com la festa de les marededéus trobades.

Les festes majors solen tenir una durada de tres dies, si no més amb un programa propi de cada poble, vila o ciutat que sol tenir en comú tot un seguit d’actes : l’ ofici solemne en honor del sant, la santa o Mare de Déu patrons de la parròquia i de la població, abans amb la presidència de la corporació municipal. Hi ha també ballades de sardanes i altres danses tradicionals i balls populars de plaça , d’envelat o de societats amb les corresponents orquestrines i conjunts; curses, cros, maratons i competicions esportives, bicicletades populars, jocs per la mainada i exhibicions diverses. Segons el territori, s’hi afegien altres actes propis de la tradició i la costum local: correbous, ….

Actualment el concepte de festa ha variat substancialment, del d’aquella època, ara cada cap de setmana convida a sortir i fer celebració ; però en una economia de subsistència , com la que es vivia abans dels anys setanta amb l’arribada del turisme, festa era sinònim de parlar de abundància : la gent estalviava tot l’any per “tirar la casa per la finestra” durant els breus dies de la festa major. És convidava a parents i amics , de fora de la localitat, a sopar i a dinar. Eren dies de menjar i beure, mudar-se i estrenar vestit, enramar o guarnir el carrer i la plaça, pujar als cavallets de la fira, anar a ballar a l’envelat o a la pista o a la plaça. Com diu el refrany “Cada dia no és festa major”.

Context

Catalunya és un país amb una tradició festiva intensa i extensa. No solament durant el segle XVIII, com ho testimoniaren els viatgers castellans, anglesos i francesos, sinó secularment i fins a l’actualitat. Entre les festes populars d’arrel tradicional, a part les que corresponen als cicles festius de l’any – de Nadal a Carnestoltes, de la Quaresma a Pasqua Florida, i de la primavera a Corpus- destaca a cada poble, vila i ciutat la festa major o festa anyal, la qual, en moltes ciutats, sol ser seguida per les festes pròpies dels barris. Sovint, la festa major coincideix amb les fires, que a la vegada tenen a veure amb el calendari agrícola i ramader. La festa major és la festa local per excel·lència, la que crea i recrea la comunitat, la identifica i la projecta.

La tradició de les festes majors és coneguda a Catalunya almenys des del segle XIII, amb una prodigalitat extraordinària i despesa fora de mida. Fins a un punt que Ferran II el Catòlic, en una pragmàtica del 1487, arribà a prohibir que es fessin despeses superiors a deu sous per cada foc o família, amb imposició de severes penes al que no ho complissin, tot i que fou derogada l’any següent a petició dels pagesos, que aleshores negociaren amb el rei la interpretació de la sentencia arbitral de Guadalupe, del 1486, tot al·legant el costum de rebre, per les festes majors , amistats i parents d’altres llocs.


Documentació relacionada:

Dins de la secció de col·leccions i fons especials de l’AMLLN, hi ha :

· La col·lecció de cartells de 1936 a 2016.

· La col·lecció d’audiovisuals de 1889/2009

· La col·lecció d’imatges digitals de l’Arxiu Municipal de Llançà

Més informació relacionada

· Àngel Rodríguez Vilagran , Festes i tradicions del calendari litúrgic (Quaderns de la Revista de Girona, 171), Girona, Diputació de Girona / Obra social “La Caixa”, 2014

· Llançà 1885-1975 :Una mirada al passat, Girona, Ajuntament de Llançà / Arxiu Municipal de Llançà, Llançà, 2015

· Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya, Vol. 5 : El calendari festiu, Edicions Enciclopèdia Catalana