L´Estatut de la
Mancomunitat de l´Empordà
Dades arxivístiques del document
CAT AMF 007 Fons
Mancomunitat de l´Empordà. Estatuto de la
Mancomunidad del Ampurdán. 12 d´abril de 1921. Castellà.
Història arxivística
El fons documental de la
Mancomunitat de l´Empordà va aparèixer enmig de la documentació històrica de
l´Ajuntament de Figueres. El motiu és molt senzill, la Mancomunitat no
disposava d´una seu pròpia i el seu domicili social estava ubicat a
l´Ajuntament de Figueres. A això s´hi ha d´afegir que el president de la
Mancomunitat era el regidor figuerenc Rafael Ramis, i que la majoria de les
reunions es celebraven a Figueres.
El fons documental de la
Mancomunitat de l´Empordà es conserva a l´Arxiu municipal de Figueres. És un
fons petit que ocupa només una capsa i conté documentació dels anys 1920-1922,
bàsicament correspondència, a partir de la qual es pot resseguir el procés de
gestació d´aquesta Mancomunitat.
Contingut
La Mancomunitat de l´Empordà
pretenia ser un organisme representatiu de tots els municipis de l´Alt Empordà.
Reivindicava el reconeixement de l´Empordà com a entitat espiritual i
territorial, alhora que volia sumar esforços per a poder emprendre projectes i
serveis comuns que els pobles no podien plantejar ni realitzar en solitari.
L´Estatut era el document
marc que regulava les competències, el finançament, els òrgans de govern i el
funcionament d´aquesta Mancomunitat. Així, l´Estatut determinava que podien
formar part de la Mancomunitat tots els municipis del partit judicial de
Figueres, així com els pobles del voltant d´altres partits judicials que també
hi volguessin ingressar. L´objectiu principal de la Mancomunitat de l´Empordà
era l´administració i el foment dels serveis d´obres públiques, cultura,
beneficència, higiene i policia rural en el conjunt de municipis que en
formessin part.
Context
Aquest any es commemora el
centenari de la creació de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925), institució
política catalana constituïda per la unió de les quatre diputacions
provincials. La Mancomunitat de Catalunya, tot i que tenia unes competències
limitades i escassos recursos econòmics, va portar a terme una tasca important
en els àmbits educatiu, cultural, sanitari i d´obres públiques.
És en aquest context
històric de mancomunar competències i serveis que cal inserir una iniciativa de
l´Ajuntament de Figueres. El 7 d´abril de 1920, el Ple de l´Ajuntament
figuerenc va aprovar adreçar-se als municipis de l´Alt Empordà per tal
d´estudiar el projecte de constitució i funcionament d´un organisme
representatiu de la comarca. Així, el 23 de maig d´aquell mateix any es va
celebrar al Teatre Municipal de Figueres una assemblea on van assistir
representants de 35 ajuntaments de la comarca. L’assemblea va constituir de
forma provisional la Mancomunitat de municipis de l´Empordà, i va nomenar una
comissió encarregada de redactar els seus estatuts. Aquesta comissió estava
formada per tres regidors de l´Ajuntament de Figueres i un regidor representant
de cada un dels ajuntaments de Castelló d´Empúries, Llançà, Peralada, Agullana,
Garrigàs i Cabanelles. El 12 d´abril de 1921 va finalitzar la redacció de
l´Estatut de la Mancomunitat de l´Empordà i es va enviar al Governador Civil
per a la seva aprovació.
Finalment, el 22 de febrer
de 1922, el Govern Civil de Girona va aprovar l´Estatut, i la Mancomunitat de
l´Empordà es va poder constituir legalment el 17 d´abril. Però ja havien passat
dos anys des de la proposta inicial i el projecte s´havia anat desinflant.
Només 12 dels 63 municipis del partit judicial van formalitzar oficialment la
seva adhesió a la Mancomunitat. Per tal de promoure l´ingrés de més municipis,
el mes de juny es van fer arribar als ajuntaments els estatuts de la
Mancomunitat i se´ls va informar dels projectes que es volien impulsar: la
creació d´una Oficina Jurídica Administrativa al servei dels municipis
mancomunats i l´edició d´una Guia de l´Empordà per fomentar el turisme, així
com treballar per obtenir obres a la comarca que no suposessin una gran despesa
per part dels ajuntaments.
Tot i així, els ajuntaments
no van mostrar interès. L´agost de 1922, Rafel Ramis, el president de la
Mancomunitat, es lamentava de l´apatia dels ajuntaments i temia que si se´ls
demanava alguna contribució econòmica, per petita que fos, això signifiqués la
fi de la Mancomunitat. No sabem si la Mancomunitat funcionava encara durant
l´any 1923, però el seu estatut establia que s´havia de dissoldre quan només hi
quedessin set municipis. En tot cas, a la dinàmica interna de la Mancomunitat
se li afegiria, el setembre de 1923, un nou context polític que li seria
desfavorable, la Dictadura de Primo de Rivera. Podem suposar, doncs, que aquest
primer embrió d´organització comarcal va tenir una vida molt curta, però tot i
així cal posar en valor l´intent de creació d´una entitat comarcal impulsat des
del mateix territori.
Més informació
- Estatuto de la Mancomunidad del Ampurdán. Figueres: Imp. de José
Serra, 1922.
- Arxiu municipal de
Figueres. Fons 007 Mancomunitat de l´Empordà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada