Dades del document:
Títol: Biblia / Sacra / Vulgatae Editionis / Sixti V. Pontificis Max. / Iussu recognita, et Clementis VIII / Auctoritate edita, / Versiculis distincta, / Et ad singula Capita Argumentis aucta, / Pluribusque Imaginibus, ad Historiarum notitiam politissimè elaboratis, ornata; / Indiceque Epistolarum, et Euangeliorum locupletata.
Peu d’impremta: Venetiis: Apud Nicolaum Pezzana, 1690
Símbol de l’impressor o marca tipogràfica: Flor de lis acompanyada d’altres elements.
Exlibris manuscrit: “Es de S.t Pera de Rodas”
Enquadernació: Renaixentista amb filets i florons daurats
Signatura: 22.05 Bíblia
Paginació: [24], 998, [i.e. 996], [52] p.: il. ; 8º
Registre: 47.630, ingressada l’any 1.957, adquisició de Miquel Mateu
Mides: 200 x 140 mm.
Portada a dues tintes: negra i vermella. Text a dues columnes. Bíblia il·lustrada amb xilografies. Manca la portada calcogràfica de S. Isabella Piccini (1644-1734)
La Biblioteca de Sant Pere de Rodes
De poca informació es disposa de la biblioteca del monestir. Coneixem alguna de les peces extraordinàries com la famosa Bíblia coneguda com la “Bíblia de Rodes”. Sabem que va ser un regal de l’abat Oliba al monestir amb motiu de la consagració de l’església (1022). Malauradament, a finals del segle XVII durant l’espoli del monestir per part de l’exèrcit francès, aquesta peça i altres còdexs van ser robats pel mariscal francès Noailles. Actualment, es troba dipositada a la Bibliothèque National de France.
La comunitat amb les pertinences que els quedaren, va seguir en el monestir fins l’any 1798; moment en què es va traslladar a Vila-sacra per ordre reial. El clergue Jaime Villanueva quan, a principis del s. XIX, va portar a terme el seu viatge que donaria lloc al Viage literario… després de visitar el cenobi va deixar escrit “De la biblioteca tan celebrada nada ha quedado”.
Els efectes de la Desamortització en les biblioteques monacals
La Desamortització va ser funesta per tot el patrimoni eclesiàstic, tant des del punt de vista artístic, arxivístic com bibliogràfic.
Els edificis afectats, fins llavors custodiats per les comunitats, van quedar abandonats i es van veure saquejats per veïns i forans. Només cal pensar en casos com Poblet per fer-nos una idea.
Les biblioteques i arxius van tenir la mateixa dissort. Van ser disseminats i molts exemplars i lligalls desapareguts. Vistes les circumstàncies, l’Estat va haver de prendre mesures, però alguns exemplars ja estaven perduts per sempre. Tot i amb això, es va preservar una mínima part de l’arxiu, descrit per Josepa Arnall, custodiat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Pel que fa a la biblioteca de Sant Pere de Rodes ja hem vist que va ser saquejada; encara que molt disminuïda, alguns volums es deurien traslladar amb la comunitat a Vila-sacra. Del seu contingut tan sols podem dir que a l’Arxiu de la Corona d’Aragó es conserva part d’un inventari.
Del seu fons bibliogràfic podem dir que, després de la Desamortització, alguns exemplars es deurien salvar; d’aquests, uns quants, van anar a parar a llibreters d’antiquari i els col·leccionistes coneixedors van aprofitar per ingressar-ne algun a les seves biblioteques.
L’exlibris manuscrit
És de màxima utilitat que anteriors propietaris hagin deixat alguna anotació indicant el seu nom. Així podem seguir el rastre de la peça.
L’exemplar avui descrit sabem que havia pertangut al monestir precisament gràcies a l’anotació manuscrita que diu: “Es de S.t Pera de Rodas”.
L’impressor venecià Nicolaum Pezzana
El seu nom el podem trobar escrit de diferents maneres: Nicolaum Pezzana, Nicolò/Niccolò Pezzana o Nikola Peccano.
Sembla ser que va ser continuador de la imprenta veneciana de Lucantonio Giunta. Motiu pel qual la seva marca tipogràfica és la flor de lis, amb variants. Unes vegades presenta la flor de lis sola, altres flanquejada per figures femenines alades amb el tors nu i, altres, per guirnaldes.
Segons unes fonts va estar actiu entre 1654 i 1754; un segle és un lapse de temps massa llarg per a una sola persona. Segurament deurien ser diversos membres de la mateixa nissaga amb el mateix nom de pila.
A la Biblioteca Medicea Laurenziana es conserven diverses edicions impreses a Venècia per Pezzana de les dècades dels 60, 70, 80 i 90 del s. XVII i de les primeres dècades del s. XVIII.
Pezzana, a més de nombroses edicions de la Bíblia, va imprimir altres obres de caire religiós, aritmètiques, literàries, teatrals i d’autors clàssics, com Ovidi.
Les il·lustracions
Les Bíblies il·lustrades suposen un material didàctic de primer ordre, per millor entendre el contingut sagrat. Les representacions de l’obra descrita són xilografies en les quals s’hi troben representades escenes de l’Antic i el Nou Testament.
Diferents escenes que il·lustren l’Evangeli segons Sant Mateu; la inferior esquerra correspon al Naixement, mentre que la superior dreta a l’Adoració dels Reis, les dues pròpies d’aquests dies festius.
La Bíblia Sacra de 1690, en biblioteques espanyoles:
Registre contemplat al Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español amb el núm. 000158230-5
S’hi troben recollits 4 exemplars, localitzats en les següents biblioteques:
Universitat de Barcelona. CRAI Biblioteca de Reserva
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona. Aquest exemplar havia estat propietat de Josep Ma. Paret i Fàbrega.
Facultad de Teología San Vicente Ferrer, Sección Dominicos, Torrente (Valencia)
Monasterio de San Juan de Poyo, PP. Mercedarios (Pontevedra)
Bibliografia:
Arnall i Juan, M. Josepa, “Els pergamins de Sant Pere de Rodes a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (segles XIII-XV)”, Lambard, 2(1981-83), p. 31-63.
Mateu Ibars, Ma. Dolors “Un inventari de la biblioteca de Sant Pere de Rodas”, Lambard, 2 (1981-83), p. 65-66.
Villanueva, Jaime. Viage literario a las Iglesias de España. Madrid: Imprenta de la Real Academia de la Historia, 1851. Vol. XV, pp. 38-39.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada