Protocols anticontagi a principis del segle XX

 Document del mes de novembre de 2020


Identificació 

CAT AMCE 64. Fons família Nin Pous. Biblioteca patrimonial.
Títol: Higiene aplicada y enfermedades infecciosas
Autor: José Román Manzanete
Data: 1928
Volum i suport: 273 pàgines en paper

Història arxivística 

A començaments de l’any 2018 l’arxiu municipal va estar treballant en les tasques de recuperació, de neteja i descripció del conjunt documental Nin Pous, que es trobava en unes golfes de la casa situada al número 7 del carrer Carbonar de Castelló d’Empúries, al costat de la Rectoria. La casa, havia estat habitada des del darrer quart del segle XIX per la família Nin: Joaquim Nin Mallofré (Santa Oliva, 1845- Castelló d’Empúries, 1929) i Dolors Pous Lagrifa (El Boló, ? – Castelló d’Empúries, 1932), juntament amb les seves filles Joana, Carme i Maria de la Caritat. 

El fons està format per diferents patrimonis que s’anaren agrupant des de mitjans segle XIX fins a l’actualitat. D’entre els fons familiars es conserva documentació dels metges Josep Monrós (1842-1898), Isidre Morera Molinet (1844-1894) i Albert Pagès Garrigoles (-1938) aquest últim casat amb Joana Nin i que seria el propietari del llibre que avui us presentem. 

El conjunt consta de documentació personal i professional, una col·lecció hemerogràfica 2.148 revistes (1791-1986), 78 impresos (1905-1971), 182 fotografies (1860-1971) i 466 volums de la biblioteca patrimonial (1622-1985). Dins la biblioteca s’han preservat diferents ex-libris que permeten conèixer la propietat del llibre i les vicissituds que ha passat. Els volums més antics són de medicina i en destaca un de 1622 així com una bíblia impresa a Venècia el 1758. 

L’ingrés del fons de la família Nin Pous va ser possible gràcies a la castellonina Maria Comas i família complint la voluntat de Joan Grabulosa, el darrer propietari de l’immoble on es trobava dipositada la documentació. 
Contingut 

Es tracta d’un manual dirigit al personal mèdic que exercia d’Inspector municipal de Sanitat i estava concebut per dotar als professionals de les eines, coneixements i metodologia bàsica per tal de detectar amb rapidesa les malalties infeccioses i així rebaixar-ne la incidència. Igualment servia com a manual per opositar al cos d’Inspectors municipals de sanitat. 

L’autor, José Román Manzanete (Algeciras, 1902), era un metge espanyol que formava part del cos de sanitat nacional. Va ostentar diferents càrrecs dins la sanitat espanyola, entre ells, a la secció d’epidemiologia de l’Institut Nacional d’Higiene d’Alfons XIII de Madrid. Va treballar a diversos centres d’investigació estrangers i fou premiat per la Rockefeller Foundation. El seu camp d’estudi es centrà en el tractament de les malalties i en aquest sentit va desenvolupar un mètode d’anàlisi conegut com a “Hemocultiu Manzanete” que contribuí al diagnòstic precoç de la febre tifoide. 

El manual de Román Manzanete, consta de dues parts diferenciades. En primer lloc repassa temes d’higiene entorn de les malalties infeccioses, els tipus i la seva transmissibilitat per aire, a través de les superfícies i també per l’aigua. Segueix amb recomanacions d’higiene en la manipulació d’aliments, en les condicions dels llocs de treball i en els edificis i espais públics en general. La segona part del llibre tracta sobre l’epidemiologia, els mecanismes de transmissió, la immunització activa i passiva així com els sistemes de protecció generals davant d’aquesta tipologia de malalties. Dins d’aquest mateix apartat es fa una relació dels principals mals contagiosos fent una breu ressenya sobre la seva simptomatologia, les característiques epidemiològiques, el diagnòstic, la medicació i l’existència o no de vacuna.




Context 

Al llarg de la història els humans hem hagut d’afrontar successius episodis d’epidèmies causades per malalties infeccioses. La identificació dels patògens així com dels mecanismes de transmissió i el posterior descobriment de remeis que hi posessin fi ha estat clau per a la prevenció i l’eradicació d’aquests mals. 

L’any 1928 es tenia molt present el brot de grip espanyola que havia causat una gran mortaldat a nivell mundial tan sols deu anys abans. En relació a les epidèmies de pesta, còlera o febre groga que havien fet estralls durant el segle XIX, tot i que semblaven ja extingits, les autoritats encara vetllaven per evitar que es reproduïssin i el govern central s’adheria a convenis internacionals i publicava al Butlletí Oficial de l’Estat les prescripcions a seguir en cas d’incidència d’aquestes tres malalties.
 
En aquell moment preocupava especialment la meningitis, la poliomielitis, la tuberculosi o la tos ferina també coneguda com a “coqueluche” o “pertusis”. Per aquesta darrera enfermetat la única estratègia era la prevenció del contagi i l’aïllament dels malalts. A la descripció que fa Román Manzanete de la malaltia podem llegir la recomanació següent: “En las escuelas, el problema es más serio (...) no debemos dejar venir a los hermanos, sobretodo los que comienzan a toser, aunque esta tos no tenga las características de la coqueluche. La desinfección con toda clase de medidas para los objetos, utensilios, etc. del enfermo, (...) debemos procurar evitar el contacto con el enfermo y la vacunación activa, que según los resultados de Luzzati, son muy interesantes; con la vacuna fluorada de Nicolle, que también se ha aplicado al período catarral (...)”. 

Inevitablement aquesta directriu ens porta a establir certs paral·lelismes amb l’actual pandèmia de la Covid-19 i la gestió dels contagis a les escoles; també, pel que fa al procediment de desinfecció de superfícies i objectes, a l’àmbit laboral i a les llars. En tot cas, en situacions de pandèmia, el coneixement exhaustiu de la malaltia és fonamental per tal d’establir les mesures justes i efectives que condueixin a la restitució de la salut pública. 


Bibliografia 

  • Gaceta de Madid, núm. 229 de 16 d’agost de 1928. 
  • Mestall. Butlletí de l’Associació d’Història Rural. “Reflexionar sobre epidèmies històriques en temps pandèmics”. Núm. 47, juny 2020. 
  • ROMAN MANZANETE, José (1943): “Diagnóstico precoz de la fiebre tifoidea por hemocultivo automático”, dins Semana médica española: revista técnica y profesional de ciencias médicas. Núm. 22; p. 619-626. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada