L'auxili dels naufrags i la recollida de les restes de naufragis en època d'epidèmia







Dades arxivístiques del document
CAT AMLLN  Fons de l’Ajuntament de Llançà: Secció gestió jurídico-administrativa : Sèrie Correspondència : Volum  Libro de órdenes  de sanidad de 1720 hasta 1829”; Sig. Top. 50; Avis publich, 20/02/1829

Història arxivística
Aquest document es troba dins del Libro de órdenes  de sanidad de 1720 hasta 1829” de la sèrie de correspondència de la secció de govern local i gestió jurídica -administrativa  del fons de l’Ajuntament de Llançà.  La sèrie de correspondència del fons de l’Ajuntament de Llançà conserva la documentació rebuda i emesa per l’administració municipal entre els anys 1716 i 2015.
Del segle XVIII i la primera meitat del XIX es conserven dotze  volums enquadernats en pergamí de les ordres manuscrites i impreses rebudes entre els anys 1716 i 1841, entre els que  hi trobem l’anteriorment esmentat volum.
A principis del S. XIX, el consistori, presidit per l’alcalde Antoni Murg, va emprendre la construcció d’un nou edifici – enderrocat als anys seixanta del S. XX-  per ubicar la nova Casa de la Vila i una escola de nens. L’emplaçament escollit fou al costat nord de la plaça Major, en el solar que havia ocupat anteriorment l’antiga església romànica i l’antic fossar. L’arxiu es va traslladar a aquestes noves dependències. Sabem que en aquest període, el secretari era el responsable de custodiar-ne la documentació. I que en algun moment de la primera meitat del segle XIX, va ordenar l’enquadernació en volums amb tapes de pergamí de tota la documentació històrica existent a l’arxiu anterior a l’any 1841 ; i  una part d’aquests volums es correspondrien amb els dotze esmentats que recullen les ordres i comunicacions manuscrites i impreses rebudes entre els anys 1716 i 1841.

Contingut
El document “Avis al publich” és un ban que va publicar l’Ajuntament i es va penjar públicament per coneixement dels veïns de Llançà , per anunciar l’ordre rebuda per part de la Junta principal Superior de Sanitat de Catalunya en relació a l’auxili de les persones procedents de naufragis  i a la recollida de les restes materials d’aquests accidents a les platges en època d’epidèmia. Concretament aquesta ordre havia de preservar les nostres costes i els nostres pobles de l’entrada de l’epidèmia del còlera, que s’havia estès per la costa del sud de França i amenaçava a tots els ports i pobles de la ruta de Llevant.  
Així el document ordena “que ninguna personal de cualsevol estat y condició que sia puguia tenir roce, mescla, ni pròxima cercania ab las persones, generós, y embarcacions, que havent patit algun naufragi, seran trets per la mar á nostres costes, ni pendrer, substraurer, ô introduir á terra á dits, ni menos consertirho á altres cosa alguna de ells ab cap pretesch, ni excusa de motiu, encara que se sàpigues son procedents de paratges sans y libres de contagi”. També ordena que “cualsevol persona  que casualment se trobás á la costa en lo cas de encontar altres persones escapades de la mar per rahó de naufragi, ô altre accident estaran obligats manarlos detenir en lo mateix paratge que los descubrirán y ens permetrelos passar avant, fins donar compte a las Justicias del terme, ô Junta de Sanitat de esta vila”.
Context
Aquest document és un exemple, de les  moltes comunicacions i ordres rebudes a la primera meitat del S. XIX, amb les mesures que la Junta Superior de Sanitat de Catalunya  van ordenar i prendre per evitar l’entrada de generes i persones procedents de zones epidèmiques; i evitar així,  que a través d’aquestes persones i generes arribés el contagi de diverses malalties a Catalunya – durant el segle XIX, Europa va patir diversos brots de malalties infeccioses  entre aquests els de febre groga, verola i el més virulent , el del còlera-  .
Des del primer terç del segle XIX fins a finals del mateix segle, la península ibèrica va patir fins a sis brots epidèmics de "Còlera- morbo- asiàtic" segons la terminologia de l'època per anomenar aquesta malaltia infecciosa.
La malaltia va arribar a Europa entre 1817 i 1823 procedent de l'Índia. Des d'aquesta data va afectar diverses zones d'Europa. El còlera va arribar a Europa, bàsicament  pel moviment de les tropes angleses colonials de la Índia a altres països del sud i est asiàtic.
Des del primer terç del segle XIX fins a finals del mateix segle, els pobles de la nostra costa mantingueren una gran activitat de control i vigilància per reservar-se del contagi que  una vegada més arribava en vaixell a través dels circuits marítims establerts entre els ports de la ruta de Llevant.  L'amenaça epidèmica venia una altre cop de França. A partir dels anys vint del vuit-cents molts ports de les costes del sud de França - Marsella, Seta, Portvendres i Cotlliure, entre molts altres -  es veieren sovint i freqüentment afectats per brots de l' anomenat  "Còlera-morbo-asiàtic".
Els documents dels anys vint i trenta del S. XIX, donen notícia de l'existència del còlera a França. Un datat a 30 de juliol de 1820, diu textualment "Aquesta tarda hauran tingut avís els Regidors de Llançà, com lo han tingut los del lloc de Banyuls, i els de la vila de Coll.liure, com el contagi -de què Déu nos preservi- és en la ciutat de Marsella (...) tota persona o embarcació que arribi d'aquelles costes haurà de fer la deguda quarentena".
Una de les primeres mesures preses per part de l'Ajuntament de la vila de Llançà , segons Clavaguera  va ser la de formar una Junta de Sanitat, presidia per l'Alcalde, de la qual també en formaren part el metge, el cirurgià, el sagristà, i els regidors. Segons Clavaguera  una d'aquestes juntes va estar formada per  "Lorenzo Pallofa, síndic ; Isidro Matabosch, sagristà;  Esteban Falcó, Pedro Tolsanas ; Francisco Galter; Juan Castells; Mariano Ballesta; Pedro Verdaguer i Josep Poch".
Aquesta Junta de Sanitat i d'altres futures que es van anar constituint, varen reglamentar tot un seguit de mesures i criteris, què tots els vilatans havien d'observar. Normes estrictes, dirigides primordialment als pescadors pel que feia a auxiliar o tractar amb altres embarcacions forasteres qui també havien d'avisar immediatament  a la Junta de Sanitat sobre qualsevol novetat o anomalia observada.
Per controlar l'arribada d'embarcacions i per garantir que els seus tripulants passessin la reglamentària quarantena "Acordaron establecer partidas de observación en los puntos que más convenga. Primero en la Miranda, de noche 8 hombres, al mando de un cabo que sepa escribir, y de día 2. Observarán el mar por si llega alguna nave forastera y retener a sus hombres embarcados, en el "Lazareto"(3) o Casa de observación, que se ha habilitado en el islote llamado "El Castellà". Los encargados de llevar el plan adelante son: Joaquín Pujol y Jayme Imbert".
Posteriorment, es reforçaren els punts d'observació, a totes les cales i platges del terme de Llançà, per evitar desembarcaments clandestins. S'hi construïren barraques per aixoplugar als encarregats de la vigilància que de dia i de nit observaven el mar.
Al octubre de 1828, la Junta tramet unes ordres que han de seguir tots els caps encarregats de les barraques per el seu bon funcionament i per garantir l'eficàcia de les vigilàncies d'observació, entre aquestes hi ha "No deixar atracar cap vaixell a  la platja", "No deixar el lloc de vigilància ni de dia ni de nit" "Passar un informe per escrit cada dia a la Junta".
També es controlaven les entrades de persones a la vila que arribaven per via terrestre, Així , el 21 de juliol de 1832, la Junta presidida per l'alcalde, Pere Tolsanas, tingué notícia de l'arribada d'una dona des de Banyuls, per la muntanya. La Junta es presentà a la casa on s'havia allotjat i determinà de portar-la al Castellar perquè hi fes la quarantena. Les persones en quarantena al Castellar, eren visitades per un metge que informava diàriament a la Junta  "De la visita pasada en el día de hoy en la casa al efecto destinada a observación en el islote del Castellà, no ha aparecido novedad, en la salud de todos. Llansá, a 4 de agosto de 1832. Firmado: Francisco Gimpera, médico".
Entre la documentació de l'Arxiu Municipal , no es troba cap indici que hi hagués gaires morts per el còlera ni en els Llibres d'òbits de l'Arxiu parroquial. Doncs tota això  fa pensar , a Clavaguera que les mesures preses tingueren eficàcia, i evitaren el contagi entre els veïns de Llançà i per tant la mortalitat.  Segons Curbet , a Llançà sembla que el còlera no va ser tant mortífer com el brot de la verola del 1870 a la vila , per bé que això no va estalviar situacions de pànic, ja que una i altra malaltia va arribar a coincidir en el temps i confondre's en alguns casos puntuals.
El Diario de Gerona del 3 de setembre de 1870 va publicar " Durante el día de ayer fueron objeto de muchos comentarios las notícias que circularon respecto al estado sanitario de Llansá, donde se decía que habían ocurrido algunos casos sospechos de cólera. La base de tales rumores descansaba en una comunicación oficial del Alcalde de dicha población, dirigida a la primera autoridad civil de la Provincia, participándole haber ocurrido allí dos casos sospechosos, seguidos de defunciones y hallarse un individuo atacado, pero en relativo estado satisfactorio."

Per més informació 
·        CLAVAGUERA CANET, Josep : Llançà, notes històriques ; Ed.Salvat, Barcelona, 1986
·   Joan Baptista Serinyana i Mallol (Llançà 15/12/1818-1903) va recollir en vàries llibretes manuscrites les seves memòries (Llibreta de memòries ) però també la informació que li arribava o llegia sobre altres temes ( Llibreta de la guerra i revolucions, Llibreta de religió, Llibreta de mapes) i/o sobre oracions, remeis i notes (Llibreta de cantarelles, oracions i narrativa moral ;  Receptaris, Notes diverses). L'any 2007 , l'Associació d'Història Rural de les comarques Gironines  en va editar una edició , estudi introductori i notes de Jordi Curbet
·         CLAVAGUERA CANET, Josep : Les epidèmies de la verola i el còlera durant el segle XIX, segons els diaris de l'època ; Farella (Revista de Llançà), núm.3 (agost 1996), pàg. 34-35


Comentaris