UN
NADAL SOLIDARI:
RELACIÓN DE LAS PERSONAS Y ENTIDADES QUE COADYUDARON, CON LA APORTACIÓN DE
SUS DONATIVOS, A FESTEJAR LA NOCHEBUENA DEL AÑO ACTUAL DE LAS FAMILIAS MÁS
NECESITADAS DE ESTA LOCALIDAD...(1952)
Dades
arxivístiques del document
CAT AMLLN Fons de
l’Ajuntament de Llançà, Secció serveis socials i beneficència, Subsecció ajuts
i subvencions, Sèrie campanyes de recollida i solidarització: Campanyes de
Nadal (1952-1959), Campanya de 1952. Signatura Topogràfica 607.
Història
arxivística
Aquesta document es
troba dins la subsecció d’ajuts i subvencions de la secció del serveis socials
i beneficència del fons de l’Ajuntament de Llançà i dins de la sèrie de les
campanyes de Nadal. Aquesta sèrie recull les relacions de les persones i
entitats locals que varen fer aportacions de donatius perquè les persones més necessitades del poble
poguessin celebrar la nit de Nadal (o com s’especifica literalment als
documents . la “Nochebuena”) i on
també s’adjunten les relacions de les persones més necessitades del poble a qui
se’ls hi van entregar els diversos donatius en metàl·lic “para poder festejar las Pascuas
de Navidad” com es cita textualment als documents i les quantitats que van percebre cadascuna
d’aquestes persones necessitades en les
diverses campanyes realitzades entre els anys 1952 i 1959.
Una de les funcions
exercides pels òrgans de govern local des de molt antic és l’atenció als més
necessitats, l’assistència a les persones mancades de recursos. La destinació
de rendes i donatius a finalitats benèfiques i d’assistència als pobres, i la
seva administració per part dels Ajuntaments , era un habitual en moltes
localitats. Algunes vegades e tractava de rendes adscrites a alguna institució
benèfica . Altres en canvi, eren administrades directament per la institució de
govern local, com és el nostre cas. En els ajuntaments contemporanis s’han
desenvolupat altres formes d’assistència social, especialment en els darrers
quaranta anys, amb la creació de serveis especialitzats i destinant-hi personal
tècnic (assistents socials, educadors socials....).
El fons de l’Ajuntament té els seus orígens en
el mateix moment en què l’any 1482, l’infant Enric, comte d’Empúries, concedí en
un privilegi a la Vila de Llançà, la facultat de proposar batlle i d’organitzar-se
en Consell o Universitat. Quan el conjunt dels Països Catalans així com Aragó perderen la Guerra de Successió a principis del segle
XVIII el nou rei Felip V d'Espanya va substituir tot el règim local català pel
castellà. El nou règim que s'imposaria als vençuts va quedar recollit al Decreto de Nueva Planta (1714). El model català d′universitats (segons
cada regió: consells, paeries, jurats, consolats, etc.) fou suprimit per
complet i els nuclis urbans passaren a ser ajuntaments, igual que a Castella.
La majoria d'ajuntaments eren governats per un alcalde o batlle (aquesta paraula sobrevisqué, ja que
el seu significat català tradicional ja era el d'una autoritat delegada per un
superior) i un consell de regidors, l'un i els altres nomenats des de dalt pel corregidor. Les funcions dels nous ajuntaments eren molt més
limitades que les de les institucions pròpies que havien tingut fins aleshores.
Tot i els canvis produïts al llarg dels segles, i des del S. XV, la institució
administrativa local de Llançà , va tenir
un arxiu on guardar la documentació que anava produint o rebent, en
funció de les competències i funcions que li havien estat concedides al llarg
dels segles, i així d’aquesta manera es va anar constituint el fons de
l’Ajuntament de Llançà.
Contingut
Els
documents històrics “Relación de
las persones y entidades que coadyudaron, con la aportación de sus donativos, a
festejar la Nochebuena del año actual de las familias más necesitadas de esta
localidad, con expresión de la cantidad-donativo que han aportado” i la “Relación de las persones y cabezas de
família de esta localidad, considerades pobres y necesitadas a las que ha sido
entregado donativo en metálico para poder festejar las Pascuas de Navidad del
año actual, con expresión de la cantidad que cada una ha percibido, procedente
de la recaudación obtenida de la aportación generosa de familias donantes de
este municipio, sociades y organismos de la misma localidad” de la campanya de Nadal de 1952 que presentem
( i que conformen a tots efectes un únic
document) i com ja hem comentat en l’apartat anterior, es troben dins la subsecció d’ajuts i subvencions
de la secció del serveis socials i beneficència del fons de l’Ajuntament de
Llançà i són els primers conservats de
la sèrie de les campanyes de Nadal (1952-1959).
En la primera
de les relacions, la que recull els noms
del que varen fer donatius , hi ha un
total de 50 inscrits entre particulars ( 44 ) , i entitats, associacions i institucions locals (6) . Entre les entitats,
associacions i institucions locals hi trobem : el propi ’Ajuntament de
Llançà (amb una aportació de 60
pessetes) , l’”Almazara Montiel” (amb una aportació de 50 pessetes), el Cinema
“España” ( amb una aportació de 100
pessetes), la Confraria de Pescadors ( amb una aportació de 100 pessetes), l’”Obra
Atlético-Recreativa” (amb una aportació de 25 pessetes) i la “Sociedad
Recreativa Llansanense” (amb una aportació de 100 pessetes). Entre els
particulars hi trobem els noms de dos del grans industrials locals : l’Ángel Bosch Masferrer, propietari de la
fàbrica d’alcohol Bosch del barri de Setcases ( amb una aportació de 100
pessetes) i en Fernando Lorda Roig propietari de les mines Carmines del barri
de Setcases i gran benefactor del
poble (amb una aportació de 300
pessetes, la més alta de totes les aportacions); i el nom de dos dels grans
propietaris locals : els Puig de la Bellacasa (amb una aportació de 100
pessetes) i els Dalfau (amb una aportació també de 100 pessetes). La resta de
donatius foren aportats bàsicament per petits i mitjans industrials i
comerciants de Llançà i per alguns pocs
particulars ( en aportacions que variaven entre les 5, 10, 15, 20, 25, 30, 35,
i 50 pessetes).En total a la campanya de Nadal de 1952, es recaptaren un total
de 1.870 pessetes de l’època.
Per el que fa a la
relació de les persones més necessitades del poble a qui se’ls hi va entregar
la quantitat de 1.870 pessetes en diversos donatius en metàl·lic , hi ha un
total de 31 inscrits .D’aquests 31 inscrits , 25 són dones i 6 són homes. Les 1.870 pessetes es varen repartir en
quantitats de 55 , 70 i 80 pessetes, i en funció de les necessitats dels
inscrits . Sis persones van rebre 80 pessetes, una va rebre 70 pessetes i 24
van rebre 55 pessetes.
Context
Les dècades dels anys 40 i 50 del segle
passat, van ser anys de pobresa per les destrosses de la guerra civil ,
l’aïllament internacional d’Espanya i perquè el govern franquista pretenia que
el país fos autosuficient ; per això va imposar l’autarquia. La corrupció
existent i l’estraperlo – el mercat negre- van empitjorat la situació. Malgrat
les cartilles de racionament, una bona part de la població passava gana.
Tota aquesta situació
s'agreujava encara més a conseqüència de la repressió social de la dictadura i
de la precarietat de les condicions laborals: a la postguerra on els sous eren
miserables, i del tot insuficients per tirar endavant una família.. La majoria
de les famílies es trobaven en una situació crítica i, a més, algunes foren també
assenyalades amb el dit ja que, tot sovint, el marit i pare es trobava exiliat,
empresonat i/o condemnat a treballs forçats.
És en aquest context de
misèria generalitzada que el règim franquista als anys cinquanta va idear
i impulsar les anomenades campanyes
solidàries de Nadal, que pretenien promoure
els sentiments de caritat cristiana
(un dels pilars bàsics en que es recolzava la nova moral
franquista) i “ajudar” als més
necessitats de cada població. S’establiren dos tipus d’accions per aconseguir
aquesta pretesa finalitat : la primera consistia en recollir , portar i seure a
la taula de Nadal un necessitat ( la campanya portava el títol de “Siente un pobre a su mesa”); i la
segona que consistia en recollir donatius
que després s’entregaven a les persones
més necessitades perquè poguessin celebrar les festes nadalenques i omplir la
panxa..
Ara fa just 58 anys , l’any 1961, que Luis García Berlanga (amb guió
de Rafael Azcona) va rodar a Manresa i en algun altre lloc de Barcelona, la
pel·lícula Plácido. La idea de la pel·lícula va partir d’aquestes
campanyes ideades per el règim franquista en els anys cinquanta, que sota el
lema “Siente un pobre a su mesa” volien
promoure en la dates nadalenques, un sentiment de caritat cristiana cap
als més necessitats. Berlanga tracta de demostrar en la pel·lícula que el que
de veritat pretenia la campanya de nadal era jugar amb el sentiment de
culpabilitat dels més afavorits i
netejar les seves consciències.
Bibliografia
i informació relacionada
· CLAVAGUERA CANET , Josep ; “Llançà:
Notes històriques”, Barcelona,
Ajuntament de Llançà , Editorial Salvat, 1986.
· CLAVAGUERA CANET , Josep; “Llançà” Quaderns
de la Revista de Girona, 84), Girona, Diputació de
Girona / Obra social “La Caixa”, 2000
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada