Referència arxivística
ACAE-202-59- Escola ‘Joaquim Gifre’ de Garriguella. Registres escolars d’assistència: fulls solts del 1923-1924.
Història arxivística
El fons de l’Escola ‘Joaquim Gifre’ de Garriguella (1856-1989) format per quatre capses arxivadores convencionals i 49 llibres de registre sumen 0’6 m.l. ingressà a l’ACAE el mes d’octubre de l’any 1998 per conveni de dipòsit amb la directora de l’Escola d’aquell moment, Sra.Teresa Saget Bosch . Ha conservat prou volum documental, i calen destacar els nombrosos llibres de registre escolar que contenen matrícules, assistència diària, comptabilitat i correspondència, així com alguns pressupostos, gràfiques d’assitència, llibres de visites d’inspecció, docs. d’una mutualitat escolar. Tot aquesta documentació està dividida entre les diferents seccions d’escola de pàrvuls, de nens, de nenes i mixta que han existit al llarg del temps.
Contingut
El document històric que presentem són uns fulls solts de registre d’assistència a l’Escola d’adults de Garriguella del noviembre del 1923 al gener del 1924 on queda palesa l’atenció a l’alfabetització d’adults no reglamentada d’aquest municipi. No sorprèn comprobar que només són deu homes i cap dona. Els deu homes matriculats assistien durant aquests mesos amb certa regularitat, menys Adolf Pomés que fins al gener pràcticament no hi va cap dia, encara que suposem que devia de tenir responsabilitats personals inaludibles. De la trentena de fons d’escoles d’ensenyament primari de la comarca que tenim dipositades a l’ACAE ha estat la única que conserva una referència a l’ensenyament d’adults, de tal manera que ens porta a pensar que no era freqüent, excepte en el cas de la Confraria de Pescadors del Port de la Selva on organitzaren una escola de pesca ja el 1921, acabada de fundar l’entitat, però només centrada en matèries relacionades amb l’activitat pesquera.
L’índex d’analfabetisme que es registrava tenia el seu origen, en general, en una feble estructura educativa que oferia coneixements als veïns des de petits. Les escoles dites d’instrucció pública eren mantingudes econòmicament pels ajuntaments, tant els locals, com tota la resta de recursos, inclòs el pagament als docents. Malgrat tot, apareixeren alguns mestres públics de poblacions rurals, com Marià Pujolar Batlle de Garriguella, que iniciaren un procés de renovació pedagògica començada a la nostra comarca en el pas del segle XIX al XX. Entre els nombrosos canvis (excursions pedagògiques, intercanvis, associacionisme entre mestres, promoció de l’ensenyament no només memorialístic, interès per l’entorn ..) també inclogueren l’educació per a persones adultes.
Context
L’ensenyament públic a Garriguella va associat al nom del mestre Marià Pujolar i Batlle (1836-1900), el qual participà en la "renovació" important del sistema pedagògic català iniciat ja a les últimes dècades del segle XIX, especialment en escoles rurals, com ell a Garriguella on estigué des de l’any 1868 fins al 1894. Aquest moviment pedagògic revolucionari va ser obra de l’esforç i la tenacitat dels mestres de les comarques gironines, però que ràpidament s’escampà per la resta del país.L’any 1955 s’inaugurà el nou edifici escolar de Garriguella, encara que les primeres gestions s’havien iniciat el 1932. Porten el nom del donant del solar, Sr. Joaquim Gifre Boada, i els plànols foren fets per l’arquitecte Claudi Díaz.
L’embranzida educativa portada a terme pel mestre Pujolar degué continuar al poble, així no sobta trobar unes dècades més endavant un servei educatiu nocturn adreçat a la població adulta. Són iniciatives particulars que, molt més endavant, durant els anys de la transició democrática del segle passat, es regularitzaren a les poblacions més importants del país. Aquests primers exemples, com el de Garriguella, es recolzaven només com a iniciatives privades i de caràcter social.
Més informació
Josep M. Marquès, Jordi Feu, David Pujol. L’escola. Girona. Diputació de Girona i Caixa de Girona, 2005. Quaderns de la Revista de Girona, núm.120. Guies, núm. 49. pàg. 96.
Joan Serra i Perals. Una aproximació a l’estudi dels fons de les escoles de primària de l’Alt Empordà i una intervenció arxivística en els fons dipositats a l’Arxiu Històric Comarcal de Figueres. Treball del IV Màster d’Arxivística, el tribunal del qual tingué lloc el dia 24 de gener del 2000 a la seu de l’Associació d’Arxivers de Catalunya.
El fons de l’Escola ‘Joaquim Gifre’ de Garriguella (1856-1989) format per quatre capses arxivadores convencionals i 49 llibres de registre sumen 0’6 m.l. ingressà a l’ACAE el mes d’octubre de l’any 1998 per conveni de dipòsit amb la directora de l’Escola d’aquell moment, Sra.Teresa Saget Bosch . Ha conservat prou volum documental, i calen destacar els nombrosos llibres de registre escolar que contenen matrícules, assistència diària, comptabilitat i correspondència, així com alguns pressupostos, gràfiques d’assitència, llibres de visites d’inspecció, docs. d’una mutualitat escolar. Tot aquesta documentació està dividida entre les diferents seccions d’escola de pàrvuls, de nens, de nenes i mixta que han existit al llarg del temps.
Contingut
El document històric que presentem són uns fulls solts de registre d’assistència a l’Escola d’adults de Garriguella del noviembre del 1923 al gener del 1924 on queda palesa l’atenció a l’alfabetització d’adults no reglamentada d’aquest municipi. No sorprèn comprobar que només són deu homes i cap dona. Els deu homes matriculats assistien durant aquests mesos amb certa regularitat, menys Adolf Pomés que fins al gener pràcticament no hi va cap dia, encara que suposem que devia de tenir responsabilitats personals inaludibles. De la trentena de fons d’escoles d’ensenyament primari de la comarca que tenim dipositades a l’ACAE ha estat la única que conserva una referència a l’ensenyament d’adults, de tal manera que ens porta a pensar que no era freqüent, excepte en el cas de la Confraria de Pescadors del Port de la Selva on organitzaren una escola de pesca ja el 1921, acabada de fundar l’entitat, però només centrada en matèries relacionades amb l’activitat pesquera.
L’índex d’analfabetisme que es registrava tenia el seu origen, en general, en una feble estructura educativa que oferia coneixements als veïns des de petits. Les escoles dites d’instrucció pública eren mantingudes econòmicament pels ajuntaments, tant els locals, com tota la resta de recursos, inclòs el pagament als docents. Malgrat tot, apareixeren alguns mestres públics de poblacions rurals, com Marià Pujolar Batlle de Garriguella, que iniciaren un procés de renovació pedagògica començada a la nostra comarca en el pas del segle XIX al XX. Entre els nombrosos canvis (excursions pedagògiques, intercanvis, associacionisme entre mestres, promoció de l’ensenyament no només memorialístic, interès per l’entorn ..) també inclogueren l’educació per a persones adultes.
Context
L’ensenyament públic a Garriguella va associat al nom del mestre Marià Pujolar i Batlle (1836-1900), el qual participà en la "renovació" important del sistema pedagògic català iniciat ja a les últimes dècades del segle XIX, especialment en escoles rurals, com ell a Garriguella on estigué des de l’any 1868 fins al 1894. Aquest moviment pedagògic revolucionari va ser obra de l’esforç i la tenacitat dels mestres de les comarques gironines, però que ràpidament s’escampà per la resta del país.L’any 1955 s’inaugurà el nou edifici escolar de Garriguella, encara que les primeres gestions s’havien iniciat el 1932. Porten el nom del donant del solar, Sr. Joaquim Gifre Boada, i els plànols foren fets per l’arquitecte Claudi Díaz.
L’embranzida educativa portada a terme pel mestre Pujolar degué continuar al poble, així no sobta trobar unes dècades més endavant un servei educatiu nocturn adreçat a la població adulta. Són iniciatives particulars que, molt més endavant, durant els anys de la transició democrática del segle passat, es regularitzaren a les poblacions més importants del país. Aquests primers exemples, com el de Garriguella, es recolzaven només com a iniciatives privades i de caràcter social.
Més informació
Josep M. Marquès, Jordi Feu, David Pujol. L’escola. Girona. Diputació de Girona i Caixa de Girona, 2005. Quaderns de la Revista de Girona, núm.120. Guies, núm. 49. pàg. 96.
Joan Serra i Perals. Una aproximació a l’estudi dels fons de les escoles de primària de l’Alt Empordà i una intervenció arxivística en els fons dipositats a l’Arxiu Històric Comarcal de Figueres. Treball del IV Màster d’Arxivística, el tribunal del qual tingué lloc el dia 24 de gener del 2000 a la seu de l’Associació d’Arxivers de Catalunya.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada