La Hispano Suiza “en línia”


La Hispano Suiza “en línia”



Dades arxivístiques del document:
Fons: BAPP. Fons Fotogràfic Hispano Suiza.
Títol: “AUTOS GREGORI - FIGUERAS”
Data: c. 1925.
Tècnica: Gelatinobromur sobre cartolina.


Història arxivística:
En els darrers anys el fons arxivístic de la Hispano Suiza, que es trobava a Barcelona, s’ha traslladat a Peralada. Actualment, tot el gruix preservat forma part de l’arxiu peraladenc.

Context històric:
La Hispano-Suiza va ser una fàbrica d'automòbils de turisme, pionera a Espanya que, a més de motors d'automoció i d’aviació, va fabricar xassís per a camions, furgons i autobusos. 
El 14 de juny de 1904, aquest mes farà justament 115 anys, Damià Mateu Bisa (1864-1935), juntament amb Francesc Seix i l’enginyer Marc Birkigt, va fundar a Barcelona «La Hispano Suiza, Fábrica de Automóviles S.A.».
La societat s’instal·là als tallers situats al carrer Floridablanca de Barcelona, amb les oficines al passeig de la Creu Coberta i, més tard, al carrer Calàbria. El 1911, en ampliar les dependències, es traslladen a La Sagrera.

La Hispano Suiza “en línia”:
La política de l’empresa, al capdavant de la qual s’hi trobava Damià Mateu, va ser la d’ajudar a desenvolupar les comunicacions davant els avenços sorgits a finals del s. XIX i principis del s. XX. Per això van establir contactes amb les petites empreses de cotxes de línia de diferents regions i comarques d’Espanya amb l’imminent resultat positiu envers el trasllat de viatgers.
Els petits empresaris de transport sabien que quan es sol·licitava un autobús a La Hispano Suiza, era viable la constitució d’una empresa formada pel propi fabricant el qual aportava el vehicle, mentre que l’interessat en la obtenció del bus motoritzat aportava el treball diari. Aquest tracte suposava un gran ajut davant les dificultats econòmiques que es vivien en aquella època.
Va ser així en diferents punts de la península sorgiren nombroses línies comarcals batejades amb el nom de La Hispano i seguides del nom geogràfic del lloc on s’implantaven. Les primeres foren a Catalunya, Aragó i Cantabria. A tall d’exemple esmentem algunes de les que tenim en el record: La Hispano Alto-Aragonesa (1908), La Hispano-Montañesa (1908), La Hispano Suiza del Maestrazgo (1908), La Hispano-Targarina (1910, de Tàrrega), La Hispano Hilarienca (1909), La Hispano Colomina (1909, a la província de Lleida), La Hispano Manresana (1909), La Hispano-Catalana (1910), La Hispano-Rubí Papiol (1910), la Hispano Verinense (1911, a Verín Ourense), La Hispano Igualadina (1916), La Hispano Farnense, La Hispano del Ebro (1919), La Hispano Chelvana (a la zona de València), etc.

Vehicle de la Hispano Catalana

Vehicle de la Hispano Montañesa
Autos Gregori
Però també hi va haver altres serveis “d’ordinaris” que no feren ús d’aquesta pràctica empresarial i, tot i amb això, disposaven de motors Hispano en els seus omnibusos. Aquest és el cas d’un empresari empordanès que feia els trajectes de Figueres a Cadaqués. Es tracta de Josep Gregori Solés qui, establert a la capital de la comarca, des d’abans del 1918 i fins la dècada dels 30, es va ocupar de donar el servei de cotxe de línia als habitants d’una bona part de la plana oriental empordanesa, fent parades a més dels nuclis de Figueres i Cadaqués, a Vila-sacra, Castelló d’Empúries i Roses.
El 1932, Francesc Gómez i Miquel Paltré varen prendre les regnes de la societat, encara que popularment va continuar sent coneguda com a “Autos Gregori”. Amb els anys va ser l’empresa SARFA qui en va esdevenir la propietària.


Bibliografia complementària:
VERT PLANAS, Josep, Un segle de carrosseries gironines, vol. II, Barcelona, Girona, Ajuntament de Torroella de Montgrí: Generalitat, Diputació, Museu del Montgrí i del Baix Ter, 1992.
VERT PLANAS, Josep, Els transports a Girona, Girona, Ajuntament de Torroella de Montgrí: Diputació, Museu del Montgrí i del Baix Ter, 1994.
Associació d’Estudis Històrica de l’Automoció: http://aeha.cat/wp-content/uploads/2017/01/EXPO-BUS-2016.pdf
EZCURDIA ARZOLA, Javier, “La Hispano-Suiza, fábrica de Automóviles, S.A.”. Museo Virtual Oficina Española de Patentes y Marcas (UAB).
PADROSA GORGOT, Inés “Un mite sobre rodes”, Dominical-Diari de Girona (13/6/2004). 
Pàgina web Hispano Suiza:  

Comentaris