EL MEU AVI VA ANAR A CUBA

Núm. 1 - AMCE. Arxiu Municipal de Castelló d'Empúries.



Dades arxivístiques del document

CAT AMCE 64. Família Nin Pous. Retrat d’estudi d’un tinent coronel d’infanteria de l’exèrcit espanyol destinat a Cuba. Autor: C.D. Fredricks y Daries (La Habana, Cuba). 1876, setembre, 30.

Història arxivística

El juny de 2018 l’arxiu municipal va ingressar el fons documental Nin Pous. El conveni de donació entre l’ajuntament de Castelló d’Empúries i Maria Comas Pararols es va signar el 10 de setembre de 2018. La donant i la seva família van complir la voluntat de Joan Grabulosa, el darrer propietari de l’immoble on es trobava dipositada la documentació. El conjunt documental es trobava, en part, en unes golfes de la casa situada al número 7 del carrer Carbonar de Castelló d’Empúries, al costat de la Rectoria. L’immoble, havia estat habitat des del darrer quart del segle XIX per la família Nin Pous, que estava formada per Joaquim Nin Mallofré (1845-1929), natural de Santa Oliva (Baix Penedès) i Dolors Pous Lagrifa (? - 1932), natural del Boló (França). La parella es va casar a Castelló d’Empúries el 1871 i van tenir cinc filles. Joaquim Nin era mecànic de professió i havia constituït una societat dedicada al lloguer d’una maquinària de batre. A través de la documentació conservada, es creu que Joaquim Nin va arribar a Castelló d’Empúries per a col·laborar en les tasques d’industrialització del molí fariner en el moment en que es va adoptar el sistema de maquinària que actualment podem veure a l’Ecomuseu-Farinera.

El fons està format per diferents patrimonis que s’anaren agrupant des de mitjans segle XIX fins a l’actualitat. D’entre els fons familiars es conserva documentació del metge Albert Pagès Garrigoles (-1938) casat amb una de les filles del matrimoni, Joana Nin; del mestre Martirià Turró Roura (1890-1963) que estigué casat amb Carme Nin, l’altra filla. Així com documentació de Joan Grabulosa, el darrer propietari de la casa Nin Pous. També s’ha conservat documentació epistolar d’una tercera filla, Maria de la Caritat (1878-1948) que fou canongessa del Convent d’Agustinianes de Peralada. S’han conservat documents d’Isidre Morera Molinet i del metge Josep Montrós Farrerós (1842- 1898), primer i segon marit de Josepa Mas Delaigua, la qual havia mort sense descendència. Josepa Mas havia estat cuidada per la mare de les germanes Nin i per tant, el seu patrimoni havia revertit a favor dels Nin.

El conjunt consta de documentació personal i professional, de la qual en destaquem la correspondència de Joana Nin amb l’escriptor Josep Carner a qui enviava la seva obra literària, diversos registres escolars del mestre Turró (1946-1949), balanços i dietaris del lloguer de la màquina de batre de Joaquim Nin & Cia als cortalers de Castelló (1887-1915), una col·lecció hemerogràfica de 32 títols diferents i un total de 2.148 revistes (1791-1986), 78 impresos (1905-1971), 111 unitats fotogràfiques amb 182 fotografies (1860-1971) i 466 volums de la biblioteca patrimonial (1622-1985). Dins la biblioteca s’han preservat diferents ex-libris que permeten conèixer la propietat del llibre i les vicissituds que ha passat. Els volums més antics són de medicina i en destaca un de 1622 i una bíblia impresa a Venècia el 1758. 

L’inventari ja es pot consultar a la pàgina web de l’Arxiu Municipal.

Contingut

La fotografia mostra el retrat d’estudi d’un tinent coronel d’infanteria espanyol destinat a l’illa de Cuba, concretament a la plaça de Sancti Spíritus durant la dècada dels 70 del segle XIX. La fotografia es va fer a la galeria fotogràfica de C.D. Fredricks y Daries (La Habana, Cuba) que tenia sucursals a París i a Broadway (Nova York) i que va estar en funcionament entre 1857 i 1887. 

Desconeixem la identitat del personatge que veiem a la imatge ja que la signatura és il·legible, però interpretem que es tracta d’un amic d’Isidre Morera Molinet ja que al revers de la fotografia hi podem llegir “Recuerdo á mi compadre Isidro Morera, en prueba de amistad. [Firma]. Sti. Spiritus 30 Septe 1876".

A través dels llibres d’òbits de la parròquia de Santa Maria de Castelló d’Empúries sabem que Isidre Morera Molinet (1844, febrer, 7 - 1894) tenia un germà anomenat Felicià que va morir a Castelló d’Empúries el dia 23 de setembre de 1874 als 42 anys d’edat, havent fet testament a la localitat cubana de Sancti Spíritus. És evident que existia una relació entre la família Morera i aquesta localitat del centre de l’illa de Cuba, ja que s’ha localitzat, dins el fons, altres fotografies fetes en aquell país.

Els Morera procedien d’una família de músics. El pare, Segismundo, era músic de Castelló d’Empúries i el seu avi patern, Francesc, ho era a la Bisbal. Isidre Morera es va casar amb Josepa Mas Delaigua de Figueres i residien al carrer Punyalet 6 de Castelló d’Empúries. Van tenir un fill, l’Isidre que va morir quan tenia només un mes de vida, el 23 de febrer de 1894. Isidre Morera Molinet morí el dia 14 de gener de 1894, pocs dies després del naixement del seu fill i pocs dies abans de la seva mort. 

Dins la biblioteca patrimonial del fons Nin hi ha alguns volums signats a les guardes per Isidre Morera o bé que contenen el seu segell personal. Un d’ells, és una monografia titulada “Derechos del hombre” d’Eugenio Pelletan, editat per l’Establecimiento tipográfico - editorial de J. Pons de Barcelona (1876), que porta un segell estampat de la Galeria Literaria Aguilar 84 de l'Habana i que per tant es va adquirir a Cuba.

Context

En el context del procés per al a independència de Cuba, hi havia partidaris de trencar els lligams amb Espanya vers els que es volien independitzar-se. Un tercer grup volia seguir depenent del govern de Madrid però deixant de ser una colònia per esdevenir una província més i amb igualtat de condicions. Fallits els moviments reformistes (1865-67), esclatà, en plena revolució espanyola de setembre, el “Grito de Yara” (1868). Carlos Manuel de Céspedes (1819-74) proclamà la república a la seva finca de la Demajagua, donà la llibertat als esclaus i els declarà soldats de la nova república. Aquesta revolta va donar lloc a la Guerra dels Deu Anys (1868-1878) sota la direcció de l’hisendat Carlos Manuel de Céspedes. La guerra acaba amb la signatura de la Pau de Zanjón. Durant aquest període hi hagué una mortalitat molt gran entre les tropes espanyoles. Oficialment hi moriren la meitat dels soldats espanyols, però hom sap que, per exemple, de 3.600 voluntaris catalans embarcats el 1869, només en restaven 369 de vius el 1877. És dins aquest període que hem d’emmarcar el tinent de la fotografia dedicada a Isidre Morera. 

Després de l’acord de pau, la situació no va acabar de convèncer els cubans de manera que es van tornar a revoltar entre 1879 a 1880 en l’anomenada “Guerra Chiquita”. Els darrers vint anys del segle XIX, l’illa de Cuba continua essent l’escenari de conflictes i revoltes fins que es signa el Tractat de París (1898), pel qual Espanya perd les darreres colònies: Cuba, Puerto Rico i les Filipines. En el cas de Cuba, passà a ser ocupada militarment i governada pels nord-americans durant tres anys fins que el 20 de maig de 1902 es declarà oficialment la República de Cuba.

Bibliografia

AMCE 06. Jutjat de pau i Registre civil de Castelló d’Empúries.
- AMCE 52. Parròquia de Santa Maria de Castelló d’Empúries. Llibres sagramentals.
- Fotoconnexió. Portal Clifford. Portal dels fotògrafs del segle XIX a Espanya. Recurs en línia: http://www.fotoconnexio.org/clifford/
- Enciclopèdia catalana. Recurs en línia: www.enciclopediacatalana.cat
- Vikipèdia, l’enciclopèdia lliure. Recurs en línia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_hispano-estatunidenca

Comentaris