Núm. 1 - Biblioteca-Arxiu del Castell de Peralada.
Dades arxivístiques del document
Dades arxivístiques del document
Autor: LEPAUTRE, Pierre (Paris, 1648/52-1716)
Tècnica: Gravat al coure
Data: 1693
Mides foli: 68,5 x 60 cm.
Gravat superior: 8,5 x 22 cm.
Gravat central: 26,7 x
32,5cm.
Text: 4,5 x 22 cm.
BAPP. Fons
Antoni de Rocabertí, comte de Zavellà.
Llegenda: Francès.
Cartografia, Gravats, Guerra dels Nou Anys.
Història arxivística
Aquest gravat forma part de la col·lecció
cartogràfica d’Antoni de Rocabertí (1831-1887), comte de Savallà / Zavellà.
Descripció del document
El foli és el resultat de la impressió de
tres planxes de coure. Per una part disposa de dos gravats de la vila de Roses:
el superior correspon a una vista de la Ciutadella i, l’altra, a una planimetria
de la mateixa. A la part inferior un quadre de text explica el fet històric.
Autor:
Pierre
Lepautre. Fill de Jean Lepautre « l’Ainé » (1618-1682), gravador ;
Nebot de l’ arquitecte Antoine Lepautre (1621-1679) i germà de Jacques
(1653-1684), qui va gravar les indumentàries dibuixades per Jean Bérain.
Pierre
es conegut como a dibuixant, gravador i arquitecte. L’any 1699 va rebre el nomenament
de dibuixant dels Bâtiments du Roi; a ell es deu l’aplicació
d’una nova decoració a Versalles que es coneixeria amb el nom de Rococó.
Lepautre, qui va assollir el càrrec de “graveur
ordinaire du Roy”, dedica el present gravat a “Monseigr. de
Pontchartrain, Ministre, Secretaire d’Etat […]”, Louis Phélypeaux (1643-1727), marquès
de Phélypeaux, comte de Pontchartrain, i Secretari d’Estat de la Marina de Lluís
XIV.
Gravat
superior:
Títol en filactèria: PROFIL DE LA VILLE DE ROSES /
en Catalogne.
S’observa el perfil de la Ciutadella i el de la vila.
Al fons les muntanyes, que no responen a la realitat, en perspectiva cavallera.
En primer terme, galeons de l’exèrcit invasor s’apropen per a conquerir la
plaça.
Gravat
central:
PLAN / DE LA VILLE DE / ROSES / Avec les Attaques. / DEDIÉ / A Monseigr.
de PONTCHARTRAIN / Ministre, Secretaire d’Estat / Contrôleur
general &c. / Par Son tres humble / et tres obeissant Serviteur
/ P. LE PAUTRE. / Graveur ord. du Roy / Au pril de Sa Maj.
Cartel·la amb el
títol inclosa en cornucopia (s.d.), conté també la dedicatòria i l’autor; es
troba rematada per l’escut d’armes de la familia Phélypaux de Maurepas i corona
de marquès, flanquejat por dues àguiles. A la base elements relacionats amb la
batalla naval i, en el centre, un grutesc.
Explicació en cortinatge: “EXPLICATION. / des renvoys du Plan et des Attaques. / A.
Bastion de St. Iean. / B. Bast. de St. Georges. / C. Bast. de St. André. / D. Bast. de St. Iacques. / E. Bast. de Ste. Marie. / F. Demie Lune pres- / que Ruinée. / G. Partie sans chemin
couvert. / H. Battrie de Mortiers.
/ I. Batterie de Canon.” A la base l’escala
“100/Echelle
de 100 Toises” [= 3,9 cm]. (i.i.), es
troba sustentat per angelets que porten escuts amb la L entrellaçada i lises, a
la base s’hi troben altres angelets i dofins, i rematat per cúpula amb flor de
lis. Tots els elements fan referència a la corona francesa.
Orientat mitjançant rosa amb lis, amb el nord
a l’est del mapa (c.i.); Relleu per sombrejat. Cultius i arbres representats.
En el mar, galeons i galeres.
L’escena està presidida per la planimetria
de la plaça forta de Roses, els seus baluards detallats per clau alfabètica
(A-I).
Es coneixen diverses versions del gravat
central:
1. La versió aquí reproduïda, igual a la
preservada a la Col·lecció Mascort.
2. Una versió en alemany en lletra gòtica
i títol en alemany, amb una finestra en la qual s’hi troba el gravat superior
del present exemplar, que llueix el títol en filactèria “PROSPECT DER FESTUNG
ROSES”. A la base, l’explicació s’ha mantingut en francès.
A la Biblioteca Nacional de Madrid es
conserva una versió del present foli en el qual s’uneixen les tres parts –els dos gravats més
el text—, mitjançant emmarcaments ornamentals, elements iconogràfics referents
a la guerra i figures mitològiques com el deu Mart i la figura femenina alada
que representa el triomf i la victòria. Així mateix en disposa d’un exemplar el
col·leccionista rosinc, Carles Páramo.
Contextualització
històrica
En el sigle XVI s’encomana la construcció de la fortificació de
Roses, considerada punt estratègic del nord de Catalunya, a l’enginyer espanyol
Luis Pizaño; aquest rep l’ajut d’enginyers italians. A la Ciutadella inclouen
el nucli de població i la doten d’espai considerable per a les futures instal·lacions
militars. El resultat de la fortalesa va quedar configurat en sistema
pentagonal i l’enginyer de Milà, Juan Bautista Calvi, hi va realizar grans
modificacions.
Durant la Guerra dels Segadors (1640-1652) cau en mans franceses,
i durant la Guerra de los Nou Anys (1689-1697), es repeteix. Finalitza amb la
Pau de Ryswick (1697).
El present gravat il·lustra algún moment del darrer conflicte,
quan la plaça forta va ser conquerida pel Mariscal Duc de Noailles.
Bibliografia:
LÍTER,
C.; SANCHIS, Fr.; HERRERO, A. Cartografía
de España en la Biblioteca Nacional (siglos XVI al XIX). Madrid: BN, 1994. Núm.
993 (Versión 2).
CASTELLS,
R., CATLLAR, B., RIERA, J., Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les
ciutats de Girona des del segle XVII al XX. Girona: COAC-DG, Diputació,
1994.
Núm. 253, pàg [388].
FUENTE
DE PABLO, P. de la “La fortalesa de Roses i els enginyers de Lluís XIV: una
aportació al coneixement de la seva actuació (1693-1714)”. AIEE. Figueres, 27
(1994). pàgs. 117-148: il.
PADROSA
GORGOT, Inés, La Cartografia de la
Colección Mascort. Escenas de la historia Torroella de Montgrí: Fundació
Mascort: 2018, pàgs. 96-97.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada