Balls i festes a Roses a finals del segle XIX

Núm. 5 - Document del mes de maig de 2018

Balls i festes a Roses a finals del segle XIX 

Dades arxivístiques del document

CAT AMR 12.14. Fons Família Palou Soler, Gestió de la Sociedad Recreativa la Rosense, Llibreta de comptes de la societat i de la botiga d'Ignasi Turró, 1885-1898.

CAT AMR 12.14. Fons Família Palou Soler, Gestió de la Sociedad Recreativa la Rosense, Rebuts solts de pagaments d'asssociats de l'any 1885.

Història arxivística

El fons va ser ingressat entre els mesos de maig i juliol de 2016. En la donació hi havia diferents entitats documentals, el de la família Palou Soler, així com les seves activitats mercantils i socials; el de la revista Rhode; el de l'Associació de Veïns de Roses Rhode i Rialles de Roses. Malauradament, una part del fons no va ingressar físicament a l'Arxiu Municipal i només va ser digitalitzada els mesos de febrer i març de 2017, perquè una familiar la volia conservar.

Contingut

Quan es realitza un estudi sobre qualsevol entitat o associació poques vegades hom pot trobar la seva documentació econòmica i social. Simplement, els historiadors poden aproximar-se a les seves realitats a través de la premsa, documentació pública i alguns documents esparsos conservats per algun antic directiu o soci. No és el cas de la Societat Recreativa la Rosense, que gràcies a la cura d'Ignasi Turró es van conservar documents relatius a la gestió de l'entitat de l'any 1885, any en què en va ser comptador. Aquell any el president de la Rosense era Joaquim Grau.

El llibre de comptes que es presenta va tenir, però, un doble ús. No només es va emprar per la comptabilitat de l'entitat, sinó que també va servir pels comptes de la botiga del mateix Ignasi Turró. Si els comptes de l'entitat se cenyeixen a l'any 1885, a partir de 1893 el quadern és aprofitat pel mateix protagonista per als comptes de la seva botiga. Així mateix, Turró, que era el comptador de l'associació el 1885, va conservar els rebuts dels pagaments dels socis i de forasters que volien entrar als balls de la societat, així com el fragment d'un llistat de socis de 1884 i 1885. 

Rebut per l'entrada de forasters

En aquesta segona vida de la llibreta s'hi consignen les vendes diàries realitzades amb el detall del producte venut i el seu preu. També hi ha apuntats els rebuts de les mercaderies entregades a proveïdors i els enviaments de garbes per tren o carruatge a Figueres, Badalona, Barcelona, Olot i Vic.

Al final de la llibreta hi ha el testimoni que molts documents antics recullen, els gargots dels nens i nenes de les famílies. En aquest cas, el nom de Maria Turró escrit desenes de vegades. Entremaliadures en documents que, amb el pas dels anys, havien deixat de tenir el seu valor administratiu.

Context

Al llarg de la història un dels denominadors comuns de tota societat és el seu esbarjo. Mai ha faltat, seguint unes o altres modes els humans han adaptat els seus entreteniments als temps que corrien en cada moment. En aquests documents de la societat la Rosense es veu la clara vocació de l'entitat per oferir música i balls als rosincs de finals del XIX. Un poble que necessitava d'esbarjo en un context de declivi econòmic després del boom del comerç de cabotatge a mitjan segle XIX i de l'agricultura vitivinícola. Si bé els consulats, comerciants, notari i altres havien desaparegut el 1885, els rosincs que quedaven necessitaven passar-s'ho bé i dinamitzar socialment una societat rica i diversa fins feia ben poc. Una època en què també s'estableixen algunes cases d'estiueig a Roses, enteses com les bases del turisme que al llarg del segle XX anirà modelant la població i els seus habitants.