Quan tot estava canviant. La marina d'Empuriabrava

Document del mes d'agost de 2016

Quan tot estava canviant. La marina d'Empuriabrava

Dades arxivístiques del document

CAT AMR 13.13, Fons Joan Boix Castey, Fullets de comerços i empreses de Roses i Empuriabrava, Propaganda de la marina poliesportiva i residencial d'Empuriabrava, 1969. Castellà.

Història arxivística

El document del mes forma part del fons de Joan Boix Castey, En Joan era un usuari que sovint es deixava veure per l'Arxiu Municipal: sempre tenia alguna curiositat per ensenyar o algun dubte per preguntar. El mes de març de l'any 2013, en una d'aquestes visites, va començar un procés que duraria prop més d'un any, fins al maig de 2014. Durant tots aquests mesos, en compte gotes, en Joan anava donant documents que tenia repetits, que ja no li interessaven o que, després de fer-se pregar, els acabava donant. Posteriorment la seva dona, Rosa Maria Martí, continua donant documentació que va trobant en calaixos i caixes.

El fons o col·lecció de Joan Boix conté tot tipus de documents, que reflecteixen tot el seguit d'interessos del seu productor: fulletons, fullets de mà, revistes locals i comarcals, cartells, retalls de premsa i tot un seguit de llibres i documents que li havien donat particulars de Roses. En aquest darrer grup hi trobem obres de teatre de l'Obra Social de La Caixa de Roses, un llibre de comptes d'Emigdio del Castillo, propietari de la Panadería de Marina, documents esparsos de l'ajudant militar de Marina de Roses, Vicente Aldeguer, o de la família Cruells o Causa.

Contingut

Aquest mes presentem un fulletó propagandístic de la marina d'Empuriabrava de l'any 1969. La societat Ampuriabrava SA oferia quinze pàgines a tot color de les bondats i serveis que oferia la nova marina residencial. Els promotors afirmaven que “Ampuriabrava, con el mar a la puerta de su casa, se ha concebido para ser el complejo marítimo, polideportivo i residencial más importante del Mediterráneo. Algo similar solamente lo encontrará en Miami (Florida-EE.UU)”.

Al llarg del document hi ha un reportatge dels canals, els amarratges, les avingudes, els jardins, els bars, restaurants i “boîtes”, l'aeròdrom, el port esportiu i les mil i una activitats que s'hi podien dur a terme. Un premi per aquells que vulguessin un lloc per descansar atès que “Las exigencias del mundo actual nos obligan a un esfuerzo diario, continuo y, muchas veces, agotador”.

Context

La marina residencial d'Empuriabrava va ser un projecte capdavanter del litoral mediterrani, el qual oferia una oferta diferent de la que es donava fins aleshores a la costa catalana. Es va deixar enrere una zona eminentment agrícola i ramadera per la construcció de canals, cases, botigues i canals. Els promotors volien oferir un model lligat a la qualitat i al món nàutic, pel qual turistes d'arreu d'Europa s'havien de sentir atrets...i així va ser.

El 1964 van promoure el projecte que canviaria per sempre la història d'aquest racó de l'Empordà. El 1965 es va iniciar la tramitació del mateix a l'Ajuntament de Castelló d'Empúries, la qual cosa va fer sorgir l'oposició de molts petits propietaris agrícoles. Tot i els problemes burocràtics, el 1967 es va aprovar el Pla Parcial d'Empuriabrava, ara bé, un cop ja s'havien construït els canals, els carrers i algunes cases sense cap permís. La segona fase del projecte iniciada el 1975 no va arribar a bon port gràcies a l'oposició popular, que va permetre el que ara és una part del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.

Més info

Albert Compte, Maria Crehuet i Joan Antoni Rodeja, Empuriabrava, 25 anys (1967-1992), Castelló d'Empúries, Ajuntament de Castelló d'Empúries, 1992.