"El Corpus"
CAT AMLLN
Col·lecció d’Imatges Digitals, Col·lecció Albert Gardell Martínez (AID
CAGM);
Processó del Corpus, ca 1946.
Dades arxivístiques del document
CAT AMLLN Col·lecció d’Imatges Digitals, Col·lecció Albert Gardell Martínez (AID CAGM); Processó del Corpus, ca 1946.CAT AMLLN Col·lecció d’Imatges Digitals, Col·lecció Arxiu d’Imatges de Benestar Social i Família de l’Ajuntament de Llançà (CAIBSFALLN), Corpus ca 1965.Història arxivística
La col·lecció d’imatges digitals es va crear l’any 2013 amb motiu de l’organització de l’exposició “Llançà 1885-1975 : Una mirada al passat”; i es va ampliar amb motiu de la confecció del llibre amb el mateix nom que l’exposició. La col·lecció està formada per fotografies de fons i col·leccions propietat de les famílies de Llançà que varen col·laborar en l’edició de l’exposició i el llibre publicat a l’any 2015.Contingut
La imatge recull la processó del Corpus que s’organitzava a Llançà. De bell antuvi, i a tot arreu, la festa del Corpus va agafar una estructura similar, a l'entorn de l'esmentada processó, l'element religiós i social més destacat de la celebració. La processó va esdevenir una desfilada triomfal del Santíssim Sagrament pels carrers i places de les viles i ciutats, un acte social d'importància cabdal. A redós d'aquesta manifestació de devoció s'hi va aplegar tothom, la qual cosa va exigir una ordenació lògica i natural. L'esperit d'ordre i protocol va mostrar-s'hi de bon principi i la processó va derivar cap a un 'aparador' on era important la participació i, encara més, el lloc que un ocupava en la desfilada.Context
CAT AMLLN Col·lecció d’Imatges Digitals, Col·lecció Arxiu d’Imatges de Benestar Social i Família de l’Ajuntament de Llançà (CAIBSFALLN),
Corpus ca 1965.
El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») és una festa de l'església Catòlica destinada a venerar l'eucaristia. És una festa mòbil dins del calendari litúrgic que la situa el dijous següent a l'octava de Pentecosta. Aquest any 2016 cau en el divendres dia 3 de juny.
Aquesta festa, d'origen medieval i instituïda pel papa Urbà IV l'any 1264, havia de servir a l'Església per a la veneració pública del sagrament de l'eucaristia, exaltant la doctrina del cos de Crist, enfront dels que la negaven.
Al segle XIII hi havia pràctiques religioses que eren titllades d'heretgies per la jerarquia catòlica perquè s'apartaven perillosament dels ensenyaments doctrinals de l'església. Aquestes pràctiques convivien alhora amb certes creences ancestrals d'origen natural. La majoria eren pervivències de determinats rituals pagans, que tampoc tenien res a veure amb els ensenyaments de l'església oficial, però que el poble compaginava amb les pràctiques cristianes.
És en aquest context que neix, al segle XIII, la festivitat del Corpus Christi. En aquella època, tots aquests corrents contradictoris i oposats en el si de la mateixa església catòlica van establir una veritable guerra de miracles entre les diferents postures per validar la tendència que cadascú defensava. La majoria d'aquests fets visionaris i miraculosos se centrava en el sagrament de l'eucaristia i van esdevenir crucials per defensar els postulats oficials emanats de la jerarquia eclesiàstica.
Un miracle ocorregut l'any 1263 a Bolsena, on, davant els dubtes d'un canonge que l'hòstia i el vi de la missa es convertissin en el cos i la sang de Jesucrist, d'uns corporals va brollar sang, va ser el veritable detonant que va fer que la festivitat s'estengués arreu. Davant el fet miraculós, el papa Urbà IV va decidir ampliar a tota la cristiandat el procés que ell mateix havia viscut i impulsat a Lieja. Així, l'any següent, a través de la butlla Transiturus de hoc mundo va instaurar la festivitat del Corpus Christi per celebrar de manera solemne la presència de Jesucrist a l'eucaristia.
És sobretot a partir del 1316 quan s'estén per tota la cristiandat arran d'una butlla del papa Joan XXII. D'aquesta manera, es va estendre per tot Europa, on va anar guanyant importància amb el pas del temps. A partir d'aquell moment es va generalitzar a Europa i encara al segle XXI, sis segles després, és un esdeveniment religiós, social, cultural i festiu de gran transcendència.
A Catalunya, les primeres dates de celebració de la festa de les quals hi ha constància, ja amb la presència del destacat element que va representar la processó, són les de Barcelona (1320), Manresa (1322), Vic (1330), Tortosa (1330), Solsona (1331) i Gavà (1333). Fora de Catalunya, les primeres celebracions foren a València (1355) i Perpinyà, que ja la celebrava a mitjans segle XIV. Segurament la festivitat va iniciar-se arreu al mateix temps; l'església, única institució coordinada a l'edat mitjana, així ho manava a través de les disposicions pontifícies, publicades per a tota la cristiandat. El fet que es disposi de documents més o menys reculats en el temps per a les diferents localitats és, simplement, fruit de la casualitat.
De bell antuvi, i a tot arreu, la festa del Corpus va agafar una estructura similar, a l'entorn de l'esmentada processó, l'element religiós i social més destacat de la celebració. La processó va esdevenir una desfilada triomfal del Santíssim Sagrament pels carrers i places de les viles i ciutats, un acte social d'importància cabdal. A redós d'aquesta manifestació de devoció s'hi va aplegar tothom, la qual cosa va exigir una ordenació lògica i natural. L'esperit d'ordre i protocol va mostrar-s'hi de bon principi i la processó va derivar cap a un 'aparador' on era important la participació i, encara més, el lloc que un ocupava en la desfilada. Així, la jerarquitzada societat medieval es veia perfectament reflectida en el seguici processional.
Les processons del Corpus són l'antecedent de les actuals cercaviles de moltes festes majors de pobles i ciutats. Deslliurades de l'element litúrgic, recuperen el caràcter pagà de bona part dels elements que en diferents moments anaren introduint les classes populars a la festivitat religiosa, com ara les enramades, les catifes, el bestiari i altres entremesos absolutament arrelats a la tradició festiva a casa nostra.
Una altra de les expressions característiques del Corpus són les catifes de flors. Les catifes de flors són obres d'art naturals, tan belles com efímeres. Unes obres que seran trepitjades per la processó de Corpus i el seguici festiu o per la cercavila substitutòria d'aquesta. No obstant això, antigament eren respectades per tots els participants de la processó, a excepció dels que portaven la custòdia, que eren l'essència del Corpus.
Més informació relacionada
- Àngel Rodríguez Vilagran , Festes i tradicions del calendari litúrgic (Quaderns de la Revista de Girona, 171), Girona, Diputació de Girona / Obra social “La Caixa”, 2014
- Llançà 1885-1975 :Una mirada al passat, Girona, Ajuntament de Llançà / Arxiu Municipal de Llançà, Llançà, 2015
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada